PAPÀ ESTAT QUE ESTÀS EN EL CEL
Especulant en el sistema solidari mundial.
Vicent Boix. Escriptor, autor de “El parque de las hamacas”. http://www.elparquedelashamacas.org/
Vinga a nosaltres el vostre regne.
Va ser expulsat de l'estat espanyol. El van multar amb 3.240 euros. El “crim” d'aquest senegalès: vendre 45 DVD de pel•lícules i 147 CD de música. Falsificats tots. Sentència d'un tribunal de Granada. El passat gener. No va anar a presó. Però per no tenir permís de residència.
Mentre, l'asseguradora AIG es va anar arruïnant. En Estats Units. Els seus executius van malbaratar milers de dòlars. En luxes i plaer. Directius de Freddie Mac. Altra empresa trencada. Van pagar a consultors republicans. Volien frenar una proposta de llei. Una que imposava mecanismes de supervisió als “seus negocis”. No té permís de residència. El senegalès. Els de corbata sí. La justícia està enrajolada, qui la desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajole, bon desenrajolador serà.
Perdona els nostres deutes.
El pla de rescat d'alguns països de la UE sobrepassa els 2,39 bilions de dòlars (1,9 bilions d'euros). Amb aqueix capital i si és necessari, els estats podran comprar participacions en bancs, garantir els préstecs entre les entitats i adquirir actius. A Estats Units, el pla de rescat presentat per George Bush arribaria a la xifra de 700.000 milions de dòlars. No obstant això, el govern nord-americà ja ha invertit 765.000 milions de dòlars distribuïts de la següent forma: 150.000 en devolució d'impostos per a fomentar el consum, 300.000 per a crèdits hipotecaris blans, 200.000 en la fallida de les agències hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, i 115.000 en la nacionalització de certes empreses com l'asseguradora AIG, que suposadament seran recuperats amb la venda dels seus actius.
Diners utilitzats en USA per a afrontar la crisi: 765.000 milions de dòlars. Diners públics per a futurs rescats en USA: 700.000 milions de dòlars. Diners públics per a futurs rescats en la UE: 2,39 bilions de dòlars. Total: 3,85 bilions de dòlars.
Com també nosaltres perdonem als que mos deuen.
La xifra total del que podria ser el major robatori de la història mai contat, equival a la suma del PIB de la Índia i Turquia en 2007. Multiplica per dues al de Brasil i al d'Àfrica. Per tres al de Mèxic, Espanya o Itàlia. Per set al d'Argentina. Per deu al d'Uruguai.
El deute extern dels països del sud (mal nomenats subdesenvolupats) era de 2,5 bilions de dòlars a inicis d'aquest mil•lenni. Si el capital per a salvar bancs, es destinara a salvar països, seguirien sobrant 1,35 bilions. Al juny de 2005, el G-8 anunciava una reducció del deute per a prop de 40 països fortament endeutats, per una suma de 55.000 milions de dòlars. Una pomada si es compara amb les costoses i embullades operacions quirúrgiques realitzades al sistema financer.
1400 milions de persones viuen en l'extrema pobresa i segons la FAO, 923 milions pateixen fam en el món (75 més que l'any passat). Per a eradicar-la, el director d'aquest organisme va reconèixer que fan falta 30.000 milions de dòlars anuals. Només va recaptar 7.500 per a quatre anys, arriscant d'aquesta manera un dels objectius del mil•lenni. Comprar menjar fins al 2015 (en els mateixos països afectats i no els excedents d'USA), costaria 240.000 milions de dòlars (30.000 X 8 anys). Seguirien quedant 1,11 bilions.
L'Ajuda Oficial al Desenvolupament del Govern Bush va sumar 27.500 milions de dòlars en 2005. Un 2% de l'emprat en els seus plans de salvament. Tots els països rics van oferir prop de 100.000 milions de dòlars en 2007, però segons l'ONU farien falta 18.000 milions més. Es podria abonar aquest increment en els pròxims 10 anys -180.000 milions- sense exigir canvis en les polítiques internes i es disposarien encara de 930.000 milions.
Un dels objectius del mil•lenni estableix que tots els escolars del món han d'acabar el cicle de primària en l'any 2015. Una fantasia? Segons l'Aliança Espanyola Contra la Pobresa, aquesta meta no s'arribarà a en la data estipulada. 75 milions de xiquets i xiquetes no estan escolaritzats, gràcies en part que els seus estats gasten més diners en el deute extern que en formació. Segons aquesta Aliança, en l'any 2006 els països amb rendes baixes van rebre 5.000 milions de dòlars d'ajuda directa per a educació. No obstant això, farien falta 6.000 milions més per a completar l'objectiu. Si es garantiren fins al 2015, es precisarien 48.000 milions de dòlars (6.000 X 8 anys). Restarien 882.000 milions.
2.400 milions de persones no tenen accés a sanejament adequat i més de 1.000 no tenen aigua potable. 2 milions de xiquets i xiquetes moren a l'any per malalties que es propaguen per l'aigua bruta i/o instal•lacions sanitàries inadequades. L'ONU va calcular en 2001 que es necessitarien 23.000 milions de dòlars anuals per a proporcionar aigua potable i sanejament a tots els habitants del planeta, complint d'aquesta manera un altre objectiu del mil•lenni en 2015. Una vegada més l'estimació no s'arribava ja que es dirigirien 16.000 milions. Assignar els 7.000 milions anuals que falten significaria un total de 98.000 milions de dòlars (7.000 X 14 anys). Encara constarien 784.000 milions de dòlars.
A nivell mundial, en l'any 2006 morien 72 xiquets i xiquetes menors de 5 anys per cada 1.000 naixements vius i entre els anys 1990 i 2005, la mortalitat materna tot just va disminuir un 1%. Amb aquestes xifres s'està lluny de complir un dels objectius del mil•lenni. En el mateix any i segons l'ONU, es va canalitzar la xifra de 3.500 milions de dòlars per a millorar la salut materna i infantil. Farien falta 7.000 milions més a l'any, és a dir, 56.000 milions de dòlars per als pròxims 8. En la vidriera encara tritllejarien 728.000 milions.
Desenes de milions de persones moren a l'any per SIDA, tuberculosi, malària i altres malalties. En 2006 es va estimar que la xifra per a assolir aconseguir l'objectiu del mil•lenni quant a la reducció de la mortalitat per aquestes i altres patologies, hauria de ser de 20.000 milions de dòlars. Cal dir que no s'ha assolit reunir aquesta suma. Si es prenguera com referència i s'abonara fins a l'any 2015, es necessitarien 200.000 milions de dòlars (20.000 X 10 anys). Encara existirien 528.000 milions per a seguir canviant el món.
10 milions de joves moren a l'any de pneumònia, xarampió i tètan, segons Save The Children. El tractament per persona en cadascuna d'aquestes tres malalties costaria 30 cèntims d'euro, 15 i 40 respectivament. Aplicar tots els tractaments suposaria una suma total de 10 milions de dòlars. A dòlar per xiquet. Vergonyós.
A manera general, per a avançar en la consecució dels objectius del mil•lenni farien falta 150.000 milions de dòlars anuals fins a 2010. Al setembre de 2008, en una trobada celebrada per l'ONU a Nova York, els països desenvolupats només van aportar 16.000 milions. Una broma de mal gust si es compara amb les ingents quantitats aportades al sistema bancari.
En el Cimera del Mil•lenni del 2000, es van constituir una sèrie de metes a complir en l'any 2015. Es van denominar objectius del mil·lenni i la majoria s'han relatat en aquest article. Possiblement serien accessibles i fins i tot es podria aspirar a molt més, si s'emprara d'una forma més solidaria els diners públics disponibles per a salvar a bancs corruptes. Probablement seguiria sobrant diners que es podria destinar a altres fins. Per exemple, per a reduir l'analfabetisme a la meitat, que segons la UNESCO, afectava a 700 milions de persones en 2005. Aquest objectiu es va fixar en el Fòrum de Dakar i requeriria 26.000 milions de dòlars.
No ens deixes caure en la tentació.
El 27 d'octubre, rebelion.org publicava un ampli article de Éric Toussaint, sobre les causes de la crisi alimentària. L'autor narrava com el banc belga KBC, va iniciar una campanya publicitària per a animar a la ciutadania a invertir en sis aliments bàsics. Els seus anuncis proclamaven sense pudor algun: “Traieu avantatge de l'alça de preus dels productes alimentaris!”. Segons Toussaint, la publicitat presentava com “una oportunitat” la “penúria d'aigua i de terres agrícoles explotables”, que deriva en “una escassesa i una conseqüent alça de preus dels productes alimentaris bàsics”.
Casual i paradoxalment, aqueix mateix dia, els mitjans de comunicació informaven en les seues pàgines d'economia que el govern belga havia decidit injectar 3.500 milions d'euros al KBC. Servirà el capital públic per a promoure i aguditzar la fam a través de l'especulació criminal dels terroristes refinats? I el gran dubte que tinc després d'escriure aquest article: Podrà pagar el menjar el senegalès expulsat per vendre DVD pirates?
(Versió de l'article amb bibliografia en: http://www.elparquedelashamacas.org/html/biografia.html)
EL PARQUE DE LAS HAMACAS, VICENT BOIX, Icaria Editorial, ISBN 978-84-7426-965-9
mapa del site |
accesibilidad |
contacto |
comprar el libro XHTML1.0
